Carmina Roig

Va néixer a Barcelona el 1941 i hi va viure deu anys sense saber que el català existia. Ha mort als 85 anys i deixa a Frankfurt la biblioteca catalana més gran fora dels Països Catalans. Era fill del director del Col·legi Alemany i va créixer en la Barcelona del primer franquisme. A casa es parlava alemany i a l’escola, castellà. La llengua del país havia desaparegut de la vida pública, i ell se’n va anar a Alemanya als deu anys pensant que havia nascut en una ciutat espanyola com qualsevol altra. A finals dels seixanta hi va tornar per fer una tesi sobre Cervantes a la Biblioteca de Catalunya. Un dia va comprar uns quants llibres de vell al carrer de Tallers, i la policia secreta se’l va endur a la Via Laietana per interrogar-lo. Els llibres eren de Calderón de la Barca. El van deixar anar. Així va descobrir que Barcelona era la capital d’un país que no sortia als mapes, amb una llengua prohibida que la gent continuava parlant. El català, el va aprendre aleshores. El 1978 va organitzar a Berlín les Setmanes Catalanes. El 1981 es va fer catedràtic a la Universitat Goethe de Frankfurt i hi va fundar la Biblioteca Catalana. La va construir amb un sistema senzill. Cada any, quan s’acabava la Fira del Llibre de Frankfurt, les editorials catalanes havien de tornar a empaquetar tots els llibres que hi havien portat. Ell els va proposar que els donessin a la biblioteca. Avui en té més de 37.000. El 1983 va crear l’associació alemanya de catalanistes, que va presidir fins al 1995. El 1988 va crear una revista d’estudis catalans. El 2007 va ser clau perquè el català tingués un espai propi a la Fira del Llibre de Frankfurt. Va escriure el Decàleg del catalanoparlant i Catalunya vista per un alemany, que va arribar a les tretze edicions. Tenia la Creu de Sant Jordi, el Premi Internacional Ramon Llull i el Premi Pompeu Fabra. No es va quedar a l’aula. Va defensar en públic els drets lingüístics dels catalans i el dret de Catalunya a decidir el seu futur polític. I sempre va pensar el país sencer: Principat, Illes i País Valencià. Ell mateix ho resumia en una frase: “A la vida he estat universitari de professió i catalanista de vocació.” Va néixer en una Barcelona que li amagava el català. Va passar mig segle ensenyant-lo als alemanys. A la newsletter d'Antiburocràcia Catalunya parlem de solucions per lluitar contra el desastre de les Administracions. Però a vegades també m'agrada explicar històries com aquesta i unir els dos mons. Cada dia, un mail que t’estalvia una consulta. Tot el que afecta la teva butxaca, explicat perquè s’entengui. Apunta-t’hi de franc: 👉 antiburocracia.cat/newslette… (Assegura’t de posar bé el correu. Després, rebràs un correu electrònic de confirmació. Si no el veus, revisa la carpeta de correu brossa, arrossega’l a la safata principal i confirma'l perquè t'arribin totes les novetats.)