Curefa

Governi qui governi, Espanya és un estat fallit. Encara estan retirant cadàvers de l’accident de l’alta velocitat d’avui. Encara no és moment de demanar responsabilitats ni buscar culpables. Però aquesta situació evidencia un col·lapse que no només és ferroviari, que va molt més enllà. Espanya és un país que porta massa temps instal·lat en l’autocomplaença i la falta d’autocrítica, en una vanitat estúpida que no pot amagar el fet que la xarxa d’alta velocitat que tenim a Espanya, la segona més gran del món, acumula el 2026 dos accidents mortals. Un gestor d’infraestructures com Adif no és capaç de garantir un servei normal. Les estadístiques d’impuntualitat de Rodalies a Catalunya situen la impuntualitat per sobre del 70%. Però no només és això. La irresponsabilitat política, la manca de gestió i la subordinació de tot a un component ideològic han portat a fenòmens tan estrafolaris com deixar entrar milions d’immigrants a Espanya en els últims deu anys sense dimensionar correctament els serveis públics ni una qüestió tan evident com l’habitatge. Si hi ha més gent, s’ha de construir. Si no hi ha habitatge, no s’hi quep. Però no són només habitatge i mobilitat. Qüestions com l’educació: l’informe PISA denuncia el deteriorament greu de l’educació pública a Espanya, fins al punt que comunitats com Catalunya han decidit fer trampes per no sortir malament a la foto. Evidentment, com un mal estudiant que copia, els han enxampat. On hem d’arribar perquè reaccionem? Perquè això no va de color polític, això no va de partits. Això és sistèmic. Espanya és un país que està abocat al fracàs, al col·lapse, si no reacciona de forma urgent. Si no hi ha un pacte d’Estat per refundar, per reformar un país del qual els catalans ja vam avisar fa nou anys que volíem marxar perquè vèiem clar que això no tenia cap mena de futur. Parlant de futur, l’altre dia us comentava que ni tan sols les empreses de l’Ibex inverteixen a Espanya, que han decidit incrementar els seus programes de recompra d’accions perquè ja no tenen confiança en el mercat ni possibilitats addicionals d’inversió. Què hem de fer perquè siguem capaços d’entendre la situació i actuar en conseqüència? Catalans, a les properes eleccions voteu bé. No voteu cap partit de subordinació espanyola. Voteu només aquelles forces catalanes que poden defensar els nostres interessos. Quin dia, Déu meu, quin dia.