I si les matemàtiques fossin fascinants? Reptes visuals, paradoxes i lògica quotidiana per a ments inquietes. En català. 💡
Catalunya
Joined August 2026
- Tweets592
- Following117
- Followers97
- Likes278
Pinned Tweet
Aquesta torre té un quadrat, un rectangle i un triangle equilàter, i les tres figures tenen el mateix perímetre. El quadrat fa 9 cm de costat. Quant fa el costat x del rectangle?
En quatre dimensions hi ha sis figures regulars; a partir de cinc, només tres. La 16-cel·la n'és un exemple: el germà de l'octaedre, amb vuit vèrtexs i vint-i-quatre arestes que giren en quatre dimensions, i totes les diagonals llargues travessades.
Un banc de peixos gira de cop sense que cap peix doni l'ordre: cada peix respon només als veïns. · crm.cat/fish-schools-and-gro…
Un vídeo de Smileandlearn explica als nens i nenes com sumar fraccions amb el mateix denominador. També pot ser útil per a adults :-)
Un termòmetre marca 85 °C a Barcelona. No és una ciutat càlida: és un aparell espatllat. Un dia de 42 °C, en canvi, no és cap error. És un fet, i és exactament el que vols estudiar.
Una regla habitual marca com a sospitós el valor que queda més d'una vegada i mitja l'amplada de la meitat central per sota o per sobre d'aquesta meitat. És un criteri per mirar-lo de prop, no per esborrar-lo.
Un 50% amunt i un 50% avall no et deixen igual: 100 puja fins a 150, però el 50% de baixada es calcula sobre els 150 i acabes amb 75. El mite cau perquè el percentatge no és simètric: la base canvia a mig camí.
Escriu els nombres 1, 2, 3, 4… en espiral, amb l'1 al centre, i marca només els primers: els més grans que 1 que només es poden dividir exactament per 1 i per ells mateixos. Podria sortir una pluja de punts sense cap ordre. Els punts, però, s'arrengleren en trossos de diagonal.
N'hi ha infinits: ho va demostrar Euclides. Fes una llista de primers, multiplica'ls i suma 1: 2 × 3 × 5 + 1 = 31. Dividit entre 2, 3 o 5 sobra 1, o sigui que els primers que el formen no són a la llista. Passa amb qualsevol llista, i per tant cap llista no els té tots.
Mercuri i Venus donen voltes al Sol, i cada quatre dies una línia blanca els uneix. Al cap de cinc anys i mig, aquestes línies tanquen una figura de catorze puntes. D'on surt aquest catorze?
Cada 145 dies Mercuri i Venus es retroben, però cada retrobada cau en un lloc diferent. La línia canvia de direcció i la teranyina creix. Si es trobessin sempre al mateix punt, no hi hauria figura: només una ratlla repetida.