Oriol de Fàbregues

Vols entendre d'on surt l'abisme polític i jurídic entre Espanya i Catalunya? Compara els seus dos fundadors històrics: Pelai d'Astúries (s. VIII) i Guifré el Pilós (s. IX). L'un és un mite reconstruït 150 anys més tard per ressuscitar l'absolutisme visigot de Toledo; l'altre és un estadista documentat en centenars de pergamins originals que posa les bases de la Catalunya europea i pactista. Trencant mites i llegendes, aquí tens la veritat documental: * Pelai (718-737): El mite sense documents i l'obsessió per Toledo De Pelai no es conserva ni un sol document contemporani signat per ell. Ni tan sols a la làpida del seu fill Fàvila a Cangues d'Onís (737) cap d'ells s'anomena rei ("Rex"), sinó simple "famulus Christi". El relat de Covadonga i de Pelai com a hereu dels reis gots de Toledo no es va escriure fins al 881-883, a les Cròniques d'Alfons III, amb un objectiu ideològic: justificar l'expansió militar ressuscitant el vell regne visigot. * Guifré el Pilós (870-897): Actes notarials, pagesos lliures i Europa De Guifré el Pilós no ens calen llegendes (la de les quatre barres de sang és un relat heràldic segles posterior que no amaga l'estadista real): tenim les actes de consagració i els pergamins originals de Ripoll i Sant Joan de les Abadesses. Entre el 878 i el 897, mentre l'Imperi Carolingi cau, Guifré unifica els comtats de Barcelona, Girona-Osona, Urgell, Cerdanya i Conflent, i inicia la transmissió hereditària sobirana del Casal de Barcelona sense demanar permís als reis francs. Repobla la Catalunya central mitjançant l'aprisió (atorgant terres en lliure alou a pagesos lliures) i funda els monestirs de Sant Joan (887) i Ripoll (888) connectant el país amb la cultura carolíngia europea. * El xoc de dos models: Liber Iudiciorum vs. Usatges de Barcelona * El llegat dels reis asturlleonesos va ser restaurar el Liber Iudiciorum visigot (traduït com a Fuero Juzgo i culminat a les Partidas i l'Ordenamiento de Alcalá de 1348), basat en la sobirania vertical on el Rei fa la llei tot sol i cap institució pot anul·lar la seva voluntat. * A Catalunya, tot i usar inicialment el Liber Iudiciorum per inèrcia en plets locals, la societat articulada per la dinastia de Guifré aviat el va superar. Als segles XI i XII, els seus descendents promulguen els Usatges de Barcelona (Usatges 3 i 64): el dret ja no emana del caprici diví d'un monarca absolut, sinó del pacte amb la terra. * El divorci definitiu de 1251 i les Constitucions de Catalunya Mentre Castella convertia el codi visigot de Toledo en la seva bíblia política, Catalunya va fer el contrari: a les Corts de Barcelona de 1251 (Volum III de la Compilació de 1704, Llibre I, Títol VIII, Const. I), Jaume I i els Braços van prohibir explícitament i per sempre les lleis gòtiques a tot el territori català! Sobre aquella llavor de Guifré i dels Usatges es va aixecar l'arquitectura de les Constitucions de Catalunya: les Corts de 1283 (on el Rei no pot legislar sol), la llibertat pagesa de Guadalupe (1486), el "Poc Valria" (1481) i el Tribunal de Contrafaccions (1702-1706). Ells reivindiquen Pelai perquè el seu model d'Estat continua sent el de Toledo i el decret militar de 1714: poder vertical imposat per sobre dels ciutadans (serfs). Nosaltres som fills del llinatge institucional de Guifré el Pilós, dels Usatges i de les Corts Catalanes: una nació europea on el poder només és legítim si neix del pacte i respecta la llei. De la Llei milenària Catalana de 1706 a la Quarta Compilació! Visca les Constitucions de Catalunya!

Dir que Espanya té 1.200 anys de continuïtat legislativa mentre afirmes que les Constitucions de Catalunya no s'aplicaven a tot el territori és una barreja còmica de ciència-ficció visigòtica i desconeixement absolut del dret català. Desmuntem aquesta doble invenció amb els textos legals a la mà: * LA FAL·LÀCIA DE QUE LES CONSTITUCIONS NO S'APLICAVEN A TOT EL TERRITORI CATALÀ Confons els costums locals secundaris (com les Costums de Tortosa, el Recognoverunt Proceres de Barcelona o les Costums de Girona) amb la Llei Suprema de l'Estat. Si haguessis obert el Volum I de la Compilació de 1704 (Llibre I, Títol XIV, Constitució I de Pere II a les Corts de Barcelona de 1283, "Volem, estatuïm i ordenam") o la Constitució de 1599 (Llibre I, Títol XXX, Constitució I sobre l'ordre de prelació de fonts), hauries llegit que les Constitucions Generals i Capítols de Cort eren la llei comuna, única i suprema que obligava tots els habitants i totes les jurisdiccions (tant reials com senyorials o eclesiàstiques) de tot el Principat de Catalunya i dels Comtats de Rosselló i Cerdanya, des de Salses fins al Cinca i l'Ebre. Qualsevol privilegi senyorial, costum local o acte del Virrei que contradigués una Constitució General de Corts era automàticament nul de ple dret a tot el país segons la Constitució de l'Observança ("Poc Valria", 1481) i era tombat pel Tribunal de Contrafaccions (1702-1706). * EL MITE DELS "1.200 ANYS DE CONTINUÏTAT LEGISLATIVA D'ESPANYA" De quina Espanya de l'any 826 ens parles, si el 826 la major part de la península era l'Emirat de Còrdova i a la resta hi havia el Regne de Pamplona, el Regne d'Astúries i els Comtats Catalans de l'Imperi Carolingi? * Fins al 1714 i el 1833 no va existir mai cap "legislació comuna espanyola": Castella es regia per les Partidas i l'Ordenamiento de Alcalá, Navarra pel seu Fuero General, Biscaia pels seus Furs, Aragó pels Furs d'Aragó, València pels Furs de València i Catalunya per les seves Constitucions. * Si amb els "1.200 anys" et refereixes al Liber Iudiciorum visigot (Fuero Juzgo), t'acabes de fer un autogol històric monumental: precisament a Catalunya, Jaume I a les Corts de Barcelona de 1251 (recollit al Volum III de la Compilació de 1704, Llibre I, Títol VIII, Const. I) va prohibir expressament i per sempre les lleis gòtiques a tot el territori català per consagrar l'exclusivitat dels Usatges de Barcelona i de les Constitucions de Catalunya. * LA CONTINUÏTAT REAL: GAIREBÉ 1.000 ANYS DE DRET CATALÀ VIGENT AVUI MATEIX Saps qui sí que té una continuïtat jurídica mil·lenària documentada i ininterrompuda des dels Usatges del segle XI fins al 2026? Catalunya. Perquè mentre la vostra història legislativa és un trencaclosques de pronunciaments militars i deu constitucions diferents en dos segles, el Dret Civil de Catalunya vigent avui mateix (Article 111-1 i Disposició Final Quarta del Codi Civil de Catalunya actual) connecta jurídicament i sense interrupció amb les Compilacions de 1413, 1588 i 1704. Menys inventar-se regnes d'Espanya a l'any 800 i més llegir la prelació de fonts de 1599: de la Llei Catalana de 1706 a la Quarta Compilació! Visca les Constitucions de Catalunya!

Quan se us acaben els arguments històrics i documentals, sempre demaneu "parlar d'avui" per passar pàgina i que oblidem com ens vau ocupar. Doncs parlem d'avui, de la realitat material del 2026 i del que podem aportar ara mateix a la societat: * QUÈ APORTA EL RÈGIM ESPANYOL DE 1978 AVUI A LA SOCIETAT CATALANA? * Un espoli fiscal crònic de més de 22.000 milions d'euros anuals que enfonsa la nostra sanitat, les escoles, les pensions i les infraestructures (el caos diari de Rodalies). * Una justícia polititzada on els partits es reparteixen el CGPJ i el Tribunal Constitucional per perseguir adversaris polítics, intervenir l'escola catalana i espiar ciutadans amb Pegasus. * Una administració extractiva que ofega autònoms, pimes i treballadors mentre protegeix oligopolis de l'IBEX i un model d'Estat ineficient i corrupte. * QUÈ APORTA LA RESTITUCIÓ DE LES CONSTITUCIONS CATALANES (LA QUARTA COMPILACIÓ) AL SEGLE XXI? Recuperar el nostre Dret Públic de 1704 i 1706 actualitzat per a la República Catalana no és mirar al passat, és resoldre d'arrel els problemes reals d'avui amb eines molt més modernes i garantistes que la Constitució espanyola de 1978: * Fi de la politització judicial i de la corrupció partidista: Recuperar el Tribunal de Contrafaccions de 1702-1706 i el sistema d'insaculació (sorteig qualificat entre juristes independents de prestigi) vol dir acabar per sempre amb el repartiment de cadires entre partits i fer que qualsevol polític o funcionari que abusi del poder pagui amb el seu patrimoni personal en terminis sumaríssims. * Blindatge real dels drets dels ciutadans avui: Aplicar el "Poc Valria" de 1481 com a article 1 significa que qualsevol abús administratiu, embargament injust o vulneració de drets fonamentals és nul de ple dret des del minut zero. * Llibertat digital i seguretat jurídica: Actualitzar el secret de la correspondència (Corts de 1706, Cap. LXXIII) i la prohibició de confiscació vol dir blindar la privacitat digital contra l'espionatge d'Estat, prohibir els embargaments preventius d'Hisenda sense sentència judicial ferma i recuperar l'esperit comercial de Port Franc de 1706 per crear una economia pròspera, dinàmica i sense espoli fiscal. La millor aportació que podem fer avui a la societat i al futur dels nostres fills és deixar de mantenir un Estat espanyol fallit que ens empobreix i restituir l'Estat de dret més avançat, lliure i garantista d'Europa. De la Llei Catalana de 1706 a la Quarta Compilació! Visca les Constitucions de Catalunya!