PROFESAURIO/TIZARRANCIO hasta los huevos

Cas real, ST Catalunya Central, 2025: "Aquell inici de curs, nombrosos alumnes de 4t d'ESO es van dedicar a dificultar constantment la meva tasca docent. El fet més greu d’aquell boicot va ser que una noia em va llançar des del fons de l'aula una ampolla de plàstic de litre, mig plena. Afortunadament, no em va tocar. Se li va obrir un expedient i va ser expulsada un mes. Direcció em va comunicar el meu dret a denunciar-la, però no ho vaig voler fer. He de dir que, després d'això, el grup es va mig solidaritzar amb mi i la situació en aquella classe va millorar. Al segon trimestre, vaig patir un autèntic assetjament per part d'un grup d'alumnes de 2n d'ESO, del qual era tutor, com a resposta a la meva voluntat de marcar-los límits tant en les meves classes com en les d'altres companys. Un dia, un alumne gairebé em va pegar: em va escridassar i va donar cops de puny a la meva taula, i una alumna em va dir que no pararien fins que em fessin fora. Un altre dia, un altre alumne va escopir al meu seient perquè m'hi assegués a sobre. Sovint he rebut comentaris o preguntes iròniques envers la meva orientació sexual (soc homosexual, i és ben sabut entre la gent que em coneix al meu poble) i en diverses ocasions, arran d'haver imposat una amonestació per una mala acció o comportament, m'han recordat que sabien on vivia. Una matinada, una colla de nanos van venir a casa meva, em van trencar una vidriera de la porta del carrer i em van tirar dins de casa dues bossetes amb excrements de gos. Durant els dies posteriors, vaig rebre comentaris de burla i rialletes a classe, als passadissos i, especialment, a la sortida de l'institut. Per tota l'angoixa que em va generar aquesta situació, una nit vaig patir un fort atac d'ansietat, amb mareig, angúnia, taquicàrdia i un tremolor generalitzat que no podia contenir. L'endemà al matí, el metge em va donar la baixa. Pensar que encara haig d'estar dos anys més al centre em genera angoixa.” #ProuAgressions #ProuImpunitat