Mercè Rodoreda

El que considero vital de la nostra cultura són els fonaments. I els fonaments són la llengua. Mai no em cansaré de repetir-ho.

I amb el cor ple de coses que tremolaven com les estrelles a dins de la nit em vaig quedar mirant el mar i la fosca que el cobria. La meva Cristina

Que ressecs són els llavis quan el cor sofreix! La brusa vermella

L'amor? No el vull ni amb minúscula, ni amb majúscula. És un joc que, a mi, em decep. No sé mai si guanyo o si perdo. Carta a Anna Murià, 1945

Sóc una persona que no té gens de ganes de barallar-se; per això, potser, quan em fan enrabiar, m'enrabio el doble. Carta a Joan Sales, 1962

Li deia “t’estimo”, així, amb una gran joia, com si no esperés res més, com si la felicitat fos només poder dir “t’estimo”. Felicitat

Encara que sempre en un lloc o altre hi hagi algun acte d'heroisme, penso que l'heroi, o bé és un home pres de pànic que reacciona per salvar-se d'un perill, o bé és un pobre home que necessita realitzar-se, compensar la seva mediocritat. Pròleg a Quanta, quanta guerra...

Hi ha miralls màgics. Miralls diabòlics. Miralls que deformen. Hi ha mirallets per caçar aloses. Hi ha el mirall de cada dia que ens fa estrangers a nosaltres mateixos. Pròleg a Mirall trencat

“La plaça del Diamant' és una novel·la d'amor. Commovedora. Profunda i neta, sense un gra de sentimentalisme. Pròleg a La plaça del Diamant, 1982

Algú, en sortir la novel·la, segur d’ell mateix, convençut que era molt intel·ligent […] em va preguntar si la Colometa era jo. En tots els meus personatges hi ha característiques meves, però cap dels meus personatges no és jo. Pròleg a Mirall trencat

Escriure bé costa. Per escriure bé entenc dir amb la màxima simplicitat les coses essencials. No s'aconsegueix sempre. Pròleg a Mirall trencat

Una vegada vaig veure un ocell que es va deixar morir. Es veu que era un ocell desesperat, com l’Eugeni. Jardí vora el mar

Jo, en aquesta casa, hi visc com el peix a l'aigua i estic passant, a les meves velleses, una de les èpoques més felices de la meva vida. Carta a Joan Sales, 1979

Tot això és massa amarg: i potser un dia ens quedarem asfixiats dins aquesta campana de vidre. Carta a Carles Riba, 1941

Aviat no podrem anomenar Catalunya. N'haurem de dir el país a tants quilòmetres de Madrid. Aviat haurem d'anar amb el cap tocant a terra assenyalats amb el dit perquè vam néixer catalans. Carta a Joan Sales, 1981

I de cop a cada mica de mirall veié anys de la seva vida viscuda en aquella casa. Pròleg a Mirall trencat

No paro de llegir per tal de moblar-me l’esperit. Carta a Julieta Franquesa, 1975

Sentia profundament que, si hagués pogut cantar a ple pulmó, com quan es banyava, molts dels pensaments que li feien nosa es fondrien. Mirall trencat

Escric en català perquè vaig néixer immergida en aquesta llengua, la dels meus pares, la del meu poble. Presentació de Mirall trencat, 1975

Dormia sense somnis, morta de tanta felicitat. Aloma

“Et vaig fer amb uns ulls tristos que són els ulls mes bells del món i et vaig donar una vida, jo i nomes jo, bona o dolenta, però una vida. I més val això que res”. Pròleg a Mirall trencat