Carles Manjón Wennberg

Reflexió personal Avui em sento profundament trista, indignada i decebuda veient com, davant d’un accident tan tràgic, hi ha qui sembla més preocupat per treure'n rèdit polític que per respectar el dolor de les víctimes, de les seves famílies i de tota la família ferroviària. Em dol veure com es filtren informacions i àudios dels centres de control, com es fan judicis precipitats i com sembla que hi hagi tanta pressa per trobar un culpable a qui assenyalar, fins i tot abans que els professionals hagin pogut fer la seva feina. De debò no podem esperar que siguin els investigadors, els professionals i els canals oficials els qui ens expliquin què ha passat? La ciutadania necessita respostes. Les famílies necessiten saber la veritat. I la família ferroviària necessita una investigació rigorosa, independent, transparent i sense interferències. Cal saber què ha passat, per què ha passat i què s'ha de fer perquè no torni a passar. I, si hi ha responsabilitats, que s'assumeixin amb proves i amb totes les garanties. Però el dolor d'una tragèdia no hauria de convertir-se en una batalla política ni en un espectacle mediàtic. Ara toca respecte, prudència, responsabilitat i, sobretot, humanitat. Perquè darrere d'aquest accident hi ha persones, famílies destrossades i professionals que també estan patint. I tota la resta, les filtracions interessades, les especulacions, el soroll i la brossa política, aquí no hi pinten absolutament res. Menys soroll, més respecte. Menys assenyalar i més investigar. La veritat ha d'estar per damunt de qualsevol interès polític.