19 + 7 retweeted
Doncs avui fot 9 anys que els espaÑols varen venir a hostiar-nos, en plan goril·la i cantant ”a por ellos” … recordeu-li al @gabrielrufian que havia d’emprar 18 mesos per a fer la independència i en comptes d’això treballa per arreglar l’espaÑa que ens va sotmetre, sense cap recança, sense dissimular … ara si que seria bon moment per treure la foto de Pere Català al Parlament, senyors diputats, no els sembla?
19 + 7 retweeted
La veritat del pis de Maricarmen que no volen que sàpigues
Quin frau
libertaddigital.com/libremer…
19 + 7 retweeted
El desnonament de la MARICARMEN de Madrid, fa mobilitzar la classe política catalana per l'emergència de l'habitatge. El SUÏCIDI d'una CATALANA com l'OLGA de l'Hospitalet de Llobregat per la mateixa raó pocs dies abans, no els va fer moure ni un dit. Són uns CRETINS I UNES MINYONES D'ESPANYA.
19 + 7 retweeted
Les Illes Fèroe (Føroyar en feroès) són un petit arxipèlag situat 300km al nord d'Escòcia, a mig camí entre Islàndia i Noruega.
Hi viuen 56.000 persones escampades entre 18 illes que sumen 1.393km2, gairebé igual que la comarca del Segrià.
19 + 7 retweeted
Trevijano en 2012 hablando del Borbón emérito y de su yerno.
Al final del video, habla también de su hijo Letizio VI.
El padre, regaló el Sáhara español en 1975.
El hijo entregará Ceuta, Melilla y las Islas Canarias en breve a los habichuelos.
19 + 7 retweeted
Via Marta Trullas
No ha sigut mediàtica l'Olga, la mare de 54 anys de l'Hospitalet de Llobregat, que es va suïcidar el 7 de setembre de 2026 després de patir un desnonament i després tambe de quedar-se a l' atur amb 35 anys cotitzats.
Una mare monoparental abandonada institucionalment per una cadena d'omissions socials i humanes, i per l' inacció dels governs i de la judicatura en el negoci de l’habitatge.
Quantes més persones estarán en la mateixa situació, mentre tenim a barruts, indigents morals i delinqüents mantinguts pel govern, ONG i Creu Roja atemorint gent de bé.
No, Olga no era com Mari Carmen, la mediàtica funcionaria barruda amb un bon sou i bona jubilació què ha fet del seu cas una reivindicació disfressada de vulnerabilitat al principi per tapar la seva vanitat, i l' ha convertit després en un mitin polític..
Intentem ajudar a totes aquelles Olgas, Joans...a persones vulnerables, intentem tornar a l' essència de l' ésser humà sense sigles ni partits abans de què el fanatisme ens deixi cecs i se'ns mengi a tots.
19 + 7 retweeted
This 👇 is insane and really illustrates how far France has fallen.
France's Foreign Minister, Jean-Noël Barrot, now says that anyone "who is distrustful of the European Union" is basically a useful idiot for Putin.
The implication being that distrust or criticism of the EU is not a legitimate democratic position anymore but a form of collaboration with "the enemy."
Which is absolutely insane given France's recent history: De Gaulle was famously opposed to the very kind of supranational Europe that the EU has become, and so have been a number of major French political figures both on the right (like Philippe Séguin) or the left (like Jean-Pierre Chevènement).
Not to mention the 55% of French voters who rejected the EU Constitution in 2005 (and whose vote was ignored because that very constitution was adopted later on regardless under the Treaty of Lisbon).
In effect, by Barrot's criteria - heck, by the current French government criteria since he is speaking as the government's Foreign Minister - De Gaulle, Séguin, Chevènement and 55% of the French population would be classified as Russian agents 🤦
The craziest aspect of it, if you take a step back, is that, fundamentally, people like De Gaulle who opposed EU integration did so because they cared first and foremost about France - about its independence, its sovereignty, its right to govern itself.
Calling that a form of foreign allegiance is just absurd and a complete inversion of reality: love of country and patriotism is being rebranded as treason.
More worryingly, this also shows the current state of the "democratic debate" in France, which is neither democratic, nor a debate.
Not democratic because this is the French government treating legitimate and reasonable positions as treason.
And not a debate because there's nothing left to debate: the EU has become a dogma, and distrust of it has become disloyalty and taboo.
One can legitimately be afraid that this is the road to a form of totalitarian ideology across Europe, dressed up as centrism, where the only acceptable position is unquestioning loyalty to supranational institutions whose defenders, tellingly, would rather question the patriotism of their critics than submit themselves to the verdict of the people.
19 + 7 retweeted
M’ha arribat una informació d’una empresa de seguretat a BCN segons la qual Aduanes de Barcelona dificulta amb inspeccions les importacions provinents d’Israel.
Si aixo es confirma, seria un greu perjudici a les empreses catalanes i una intromissió política innacceptable.
19 + 7 retweeted
Ha mort Manuel Boix, un artista "de categoria" que va col·laborar amb moltes iniciatives cíviques i valencianistes. Uns gran pèrdua per al País Valencià i per al conjunt de la nostra cultura.
19 + 7 retweeted
Temps de deconstruir llegendes.
L'épouse de Nelson Mandela et icône intouchable de la résistance anti-apartheid dirigeait en réalité un escadron de la mort dans les ghettos de Soweto.
Pendant que le monde libre célébrait son combat pour la dignité, Winnie Mandela faisait régner la terreur absolue sur les siens.
Dès le milieu des années quatre-vingt, elle s'entoure d'une milice cyniquement baptisée le Mandela United Football Club, chargée de kidnapper, torturer et liquider tout Sud-Africain noir refusant de se soumettre à son autorité.
En avril 1986, elle légitime publiquement le supplice du pneu enflammé en hurlant à la foule : avec nos boîtes d'allumettes et nos colliers, nous libérerons ce pays.
Cette méthode barbare garantissait une agonie hurlante de vingt minutes à des centaines de victimes brûlées vives pour asseoir son emprise locale.
Loin de regretter ces lynchages, elle assumera sa brutalité radicale en déclarant froidement lors d'interviews qu'elle n'était pas le produit de Nelson Mandela, mais le produit des masses et de son ennemi.
L'horreur culmine avec l'affaire Stompie Moeketsi, un enfant de quatorze ans enlevé et battu à mort sous de fausses accusations d'espionnage.
Lors des audiences post-apartheid, son propre chef de la sécurité, Jerry Richardson, a avoué l'assassinat en témoignant sous serment : j'ai tué Stompie sur les instructions de "Mami" (le surnom respectueux et terrifié que lui donnaient ses miliciens) car nous la craignions tous.
D'autres rescapés ont décrit devant les caméras les séances de torture à coups de fouets et de câbles électriques orchestrées directement dans l'arrière-cour de sa propre maison.
Une partie de l'intelligentsia progressiste continue pourtant de la vénérer comme une sainte laïque de l'émancipation.
Les auditions de la Commission de la vérité racontent plutôt l'histoire d'une baronne de sang qui a marché sur les cadavres de son propre peuple pour s'assurer le contrôle absolu des townships.