La noia de la foto explica a En boca de todos que la seva vida quotidiana a Ceuta ha canviat: segons el seu testimoni, treballa com a professora de gimnàs, ha deixat d’anar pel carrer amb leggings per evitar comentaris o acostaments, ha vist detencions molt a prop de la feina i admet que té por. Mediaset també ha recollit altres testimonis de dones ceutines que asseguren haver modificat les seves rutines per la inseguretat que perceben. I davant d’una dona que diu que té por, la resposta no pot ser tapar-li la boca amb una etiqueta. Escoltar-la no és racisme. El feminisme perd tota credibilitat si només defensa la llibertat de les dones quan el problema encaixa en el seu relat. A tot això, segueixo esperant alguna condemna del feminisme institucional per les violacions registrades a Ceuta per part de marroquins. Sembla que segueixen entretingudis amb el petó de Rubiales. Immigració, integració, islam, seguretat i drets de les dones són qüestions que s’han de poder discutir sense tabús. Negar el debat no farà desaparèixer el problema; només farà que cada vegada més ciutadans deixin de confiar en qui es nega fins i tot a parlar-ne. A Catalunya no en volem acollir NI UN. Catalunya no fa frontera amb Ceuta de cap manera. Salvem Catalunya amb Sílvia Orriols i Aliança Catalana!