Roger Guimerà

Per què la classe magistral no està morta? Doncs perquè compleix funcions que cap altre format substitueix amb la mateixa eficàcia. Desenvolupar un vocabulari rigorós, sostenir lectures llargues i adquirir coneixements de fons requereix una exposició estructurada i experta que algú ha de conduir (això és, precisament, la magistralitat). Sense aquesta base, l'alumnat no tindria els materials mentals per pensar críticament ni per discutir amb profunditat. A més, si renunciem a la transmissió oral estructurada, també renunciem a l'aprenentatge del discurs. Els parlaments, les argumentacions institucionals i la dialèctica política es construeixen sobre models que s'han d'haver escoltat i estudiat. La bona classe magistral ensenya a argumentar, a jerarquitzar idees i a persuadir; és a dir, forma persones que saben parlar. El que està mort no és la classe magistral, sinó la classe magistral a totes hores. El sentit comú ens diu que la solució no és eliminar-la, sinó combinar-la amb seminaris, debats i pràctica. Però sense el seu nucli expositiu, la formació queda coixa.