Toni Comín

A una amiga li ha caigut aquest vídeo entre les mans i me l’ha passat (com una mostra d’afecte en dies tempestuosos). Ara fa més de 7 anys començava així un exili que aleshores no sabíem quant temps havia de durar. Més enllà de campanyes de desprestigi, que s’endurà el vent (i la justícia), el més important és no oblidar mai les tones de dignitat, de persistència i de compromís -de compromís amb el país i amb els nostres ideals- que ens han calgut per superar aquesta llarga travessia. El més important és saber que tornaràs -lliure- amb el cap ben alt, ple d’agraïment per la solidaritat i el sacrifici de tots aquells que -ja sigui des de l’alegria, la ràbia, l’angoixa, la paciència o la serenitat- ens heu estat acompanyant tot aquest temps. I saber que sempre hem mirat de fer el possible -i a vegades l’impossible- per no fallar-vos. Escolteu!👇🏾