Alba Pérez

Per no fer #exàmens, hem de deixar d’examinar i per tant substituir aquesta paraula del llenguathe compartit docent per un altra segons el context que l’enriqueix: Anàlisi i estudi: analitzar, estudiar, investigar, explorar, observar Comprovació: comprovar, verificar, inspeccionar, Cerca i escrutini: escodrinyar, escrutar, cercar, esbrinar Reconeixement i valoració: reconèixer, pesar, ponderar, considerar

Aspecte clau. En el mapa curricular de cada seqüència curricular prioritzar els continguts llindar en l’aprenentatge profund és determinant per un ruta sòlida. La confusió entre aprenentatge i rendiment ha marcat l’escola des de sempre: exàmens, proves, notes, etc per rendir en qualificacions classificadores que res tenen a veure amb pensar i aprendre.

Els experts que volen reunir Illa i Niubó haurien de llegir Edgar Morin i la seva teoria de sistemes complexos. Els millors sistemes no són els que reuneixen perfils idèntics (merodologia única), sinó els que integren eines no redundants. Són necessaris equip que aportin l’avantatge de la diversitat cognitiva: Aportar una visió tàctica, detectar on fer pressió estratègica, reclutar arguments per defensar el que funciona i generar sinergies per trobar solucions creatives on sembla que sigui impossible. La transformació multisistèmica requereix un pensament complex però alguns ho volen simplificar i reduir al seu ego.

Aquests dies l’agressivitat verbal en contra de la pedagogia i la innovació educativa de molts sectors fa por de veritat. Molt més que els resultats que critiquen. Ve tant de sectors d’una esquerra aliniada a tesis sindicalistes immobilistes com d’una dreta tradicionalista i rància. Exemple de tribuneros que es pensen que tenen la formula màgica: “antes estábamos mejor”Indocumentats que no han llegit mai de pedagogia i que sols volen recuperar velles comoditats. Educar requereix ciència, i l’experiència no és expertesa!! La pedagogia és ciència i haver fet de mestre. Per millorar l’escola heu d’haver llegit i desaprendre molt. Us deixo uns consells: Pestalozzi Fröbel Ferriere Maria Montessori John Dewey Célestin Freinet Jean Piaget Alexander Neill Makarenko Tolstoi Lev Vigotski Ovide Decroly Bloom Paulo Freire Ivan Illich Ferrer i Guardia E. Mounier Loris Malaguzzi Howard Gardner Jerome Bruner David Ausubel Francesco Tonucci Edgar Morin Robert J. Marzano Ken Robinson Sugata Mitra Andy Hargreaves Philippe Meirieu Peter Liljedahl Rita Pierson Anna Forés Bell Hooks Etc.

A la política hi ha partits i en educació sectors. Influència, poder, domini. Tothom vol utilitzar l’escola per la seva ideologia. I aquest és el pecat capital. La pedagogia no és ideologia, és un propòsit: cuidar (agogia) l’infant o la jove (paidos) per alliberar el seu “arete”, la virtut que porta dins. No moldejar-lo ni seleccionar (PAU) els millors segons els criteris de l’OCDE o el Banc Mundial. La transformació radical del sistema educatiu va ser aturada pels partits i sectors productius fa més d’un segle (era dels grans pedagogs) i va ser imposada l’escola taylorista, controladors, productiva de ma d’obra sense pensament crític. I així estem. “Another brick in the wall” #PinkFloyd youtu.be/K6PwUG283DU?si=XFwR…

El saber, qualsevol saber, necessita un context (present), necessita uns antecedents (passat) i precisa el seu esdevenir(futur), això el fa complex i vinculant. Treballar els sabers a l’escola parcelats en matèries per una pretesa intenció de fer-ho més senzill fa que els desconnecti del pensament profund. @edgarmorinparis

Amb totes les que ho dessitgeu, el 4 i 5 de novembre formació sobre una educació efectiva. El poder dels hàbits!!! @Livingthe7Habit @LiderenMi7 @FECC_educacio fecc.cat/formacio/wp-content…